Feeds:
Entradas
Comentarios

Archive for 31 julio 2012

Qué

Cochabamba, Bolivia. Año 2000. Sebastián (Gael García Bernal) y Costa (Luis Tosar) se han propuesto hacer una película sobre Cristóbal Colón y el descubrimiento de América. Mientras que Sebastián, el director, pretende desmitificar al personaje presentándolo como un hombre ambicioso y sin escrúpulos; a Costa, el productor, sólo le importa ajustar la película al modesto presupuesto del que disponen; precisamente por eso elige Bolivia, por ser uno de los países más baratos y con mayor población indígena de Hispanoamérica. La película se rueda en Cochabamba, donde la privatización y venta del agua a una multinacional siembra entre la población un malestar tal que hará estallar la tristemente famosa Guerra Boliviana del Agua (abril del año 2000). Quinientos años después del descubrimiento de América, palos y piedras se enfrentan de nuevo al acero y la pólvora de un ejército moderno. Pero esta vez no se lucha por el oro, sino por el más imprescindible de los elementos vitales: el agua.

Fuente: filmaffinity

Cuándo

El lunes 30 de Julio de 2012, a las 22:00h.

Dónde

Foso del castillo de Montjuich (Barcelona).

Más info

En su web.

Mi opinión

Me encantaron las actuaciones y la forma en que Iciar Bollaín presenta el trabajo y las inquietudes personales, de una forma muy realista y divergente, de los actores, así como la evolución paralela, pero en direcciones opuestas, de los personajes de Costa y Sebastián.

A pesar de su vacilante inicio la historia va cogiendo fuerza a medida que se acerca a un desenlace que no puedes anticipar. A mí me enganchó :-).

Recomendable.

Read Full Post »

“Terraferma”

Qué

En una petita i remota illa siciliana, una dona local i un immigrant estan destruint la vida de l’altre. I no obstant això, estan units pel mateix somni: un futur millor per als seus fills, la seva pròpia Terraferma.

Terraferma és no només un punt d’arribada per al navegant, també és una illa ancorada profundament en tradicions que s’han aturat en el temps. I és l’assumpte del temps detingut el que està agitant a la família Pucillo.

Filippo té 20 anys, el pare va morir al mar, i passa la seva existència entre el seu avi i el seu oncle Nino que ha canviat la pesca pels turistes. La seva jove i vídua mare, Giulietta, creu que l’estil de vida de l’illa que no ha canviat els ha convertit en estranys i que ni ella ni Filippo tenen cap oportunitat de tenir un futur diferent.

L’esperança de fer alguna cosa diferent amb les seves vides significa trobar el valor per marxar. Un dia el mar porta a altres viatgers a les seves vides: entre ells Sara i el seu fill, que han escapat de la violenta opressió del nord d’Àfrica.

Ernesto, molt arrelat a la llei del mar, és hospitalari amb qualsevol que hagi creuat el mar. No obstant això, la llei dels homes sembla haver canviat i afavoreix un enfocament totalment diferent dels immigrants il · legals. Això crea una gran agitació en la família Pucillo, i no tenen més remei que reexaminar la seva manera de viure.

Director: EMANUELE CRIALESE

Guionista: EMANUELE CRIALESE i VITTORIO MORONI

Intèrprets:
FILIPPO FILIPPO: PUCILLO
GIULIETTA: DONATELLA FINOCCHIARO
NINO: GIUSEPPE FIORELLO
SARA: TIMNIT T.
MAURA: MARTINA CODECASA
STEFANO: PIERPAOLO SPOLLON
MARIA: TIZIANA LODATO
OMAR: RUBEL TSEGAY ABRAHA
POLICÍA DE ADUANAS: CLAUDIO SANTAMARIA

Cuándo

Jueves 26 de Julio de 2012, a las 22:00h.

Dónde

Cines Comédia (Barcelona).

Mi opinión

Una pelicula extraordinariamente deliciosa que aborda de una forma poética el drama de la inmigración ilegal y los dilemas morales a los que todos nos enfrentamos.

Más que recomendable.

Read Full Post »

Vaja tres personatges més estranys són aquests que apareixen en les il·lustracions d’Erik Rijssemus. Amics, companys de treball, veïns, companys d’escalada…? Unes pintures molt curioses i inquietants.S’animeu a escriure la seua història?

Fuente: Pinzellades al món

Read Full Post »

Un cop més, l’estiu és un continu d’ofertes d’espectacles en format de festival, bé sigui de música o de dansa, bé sigui de cinema o literatura. El concepte de festival mercantilista, al més pur estil capitalista, és el que, per desgràcia, s’imposa a tot arreu: pagues l’entrada, t’ofereixen un servei i, un cop acabat, adeú-siau i passi-ho bé. I si no en quedes satisfet, no et tornen els calers, ni de bon tros. Personalment, aquesta prostitució de la cultura em fa venir basques.

Primera edició de Poemestiu, 2011

Ara que estem de crisi i que moltes famílies passen gana i patiments, encara se’ns fa pagar per gaudir de l’art. Fins i tot, algunes festes majors comencen a cobrar entrada, tal volta per equilibrar la minsa economia de l’ajuntament de torn. Però, per sort, no cal pagar sempre per anar a un espectacle, i menys encara per anar al Poemestiu –Festival de Poesia de l’Empordà-, que s’inaugura a Navata (Alt Empordà) aquest divendres i que es presenta com un festival poètic que trenca tòpics.

El primer tòpic que trenca és el del mercantilisme: és un festival gratuït. El segon és el de la llengua: és un festival 100 % en català, a diferència de molts d’altres. També va més enllà del presumpte (però fals) egocentrisme dels artistes: el Poemestiu és solidari i dóna, gràcies als poetes participants, una part dels seus beneficis a Càritas Figueres. Però per mi, com a dona i com a promotora, el més important és que els espectacles no siguin com per desgràcia són: molts d’aquests festivals ignoren la dona i imposen una programació farcida només d’homes i de bandes masculines, que rebaixen la dona a un paper secundari i, en tot cas, folclòric. En canvi, el 50% dels poetes del Poemestiu són dones.

El Poemestiu 2012 fa un pas més respecte la seva primera edició i arribarà a 7 poblacions i hi durà poesia en 7 dies de juliol i agost, amb més de 30 poetes, entre els quals destaquen els seus caps de cartell: Carles Hac Mor, Ester Xargay, Josepmiquel Servià, David Caño, Ricard Garcia, Joan Pinyol, Jordi Montañez, Diane Nussbaum i David Madueño. Alguns pobles per on passarà (Darnius, Agullana, Navata, Castelló d’Empúries etc.) estaran celebrant la seva festa major, i el Poemestiu en forma part. Però el Festival de Poesia de l’Empordà és molt més que un espectacle d’oci: és un agermanament entre la poesia, la música, la cançó, la pintura i, fins i tot, el circ, de la mà de l’Ayna Pla i la Mònica Molas.

Certament, el Poemestiu és la festa major de la paraula, i hi esteu tots convidats.

Fuente: Núvol

Read Full Post »

Read Full Post »

Read Full Post »

Read Full Post »

Read Full Post »

Read Full Post »

Un divertido recurso ofrecido por  Markus en su web digitprop.

Fuente: Pinzellades al món

Read Full Post »

Older Posts »