Feeds:
Entradas
Comentarios

Archive for 31 agosto 2012

Anuncios

Read Full Post »

“Sight” es el cortometraje con el que se graduaron Eran May-raz y Daniel Lazo de la academia de arte Bezaleal. Una fascinante y perturbadora visión de un futuro en el que la realidad aumentada se habrá superpuesto a la realidad física como la conocemos.

Fuente: pijamasurf

Read Full Post »

Segur que al mirar aquestes il·lustracions reconeixereu quines són les pintures originals. João Figueiredo té una visió molt particular dels clàssics, entre el tenebrisme i el disseny geomètric.Els rostres i la seua mirada i les mans són ben fidels a l’original, però la resta són molt personals. Ens agrada!

Fuente: Pinzellades al món

Read Full Post »

Más información en su galeria.

Read Full Post »

Vampir

L’hoste no advertí la presència del paràsit fins que ja feia un cert temps que el duia al ventre; havia de ser així, altrament l’expulsió hauria pogut ser immediata: els primers dies eren sempre els més difícils, per al paràsit, i els havia sobreviscut.

L’havia assaltat una nit imprecisa, una nit d’estiu, com tantes altres. Una nit que avui es confonia en les boires del record. I, des d’aquell primer moment, el paràsit havia començat la seva tasca frenètica, obsessiva, de xuclar, xuclar i xuclar… sense oferir res a canvi. Tenia els dies comptats… No en desaprofitaria ni un segon.

Sabia, intuïa, que tard o d’hora hauria d’enfrontar-se amb l’expulsió, però això era inevitable, formava part del curs natural de les coses. Mentrestant, mentre pogués, des de la seva cavitat s’alimentaria del seu hoste, com un fong, romandria immòbil i silent, per no malbaratar energies, i concentraria tota l’atenció a alimentar-se. Absorbiria àvidament la seva sang com ningú li havia ensenyat a fer. Calia acréixe’s, esdevenir més fort i poderós per poder sobreviure l’expulsió. Després, ja ho sabia, la solitud.

* * *

El paràsit havia augmentat de volum, i l’hoste, cada dia més afeblit, queia sovint en somieigs anguniosos, tremolors, angoixes, nàusees, marejos… era un cas difícil, delicat, en deien, però havia decidit no deixar-se vèncer. Els exterminadors havien dit que tot anava com havia d’anar: paciència, paciència, ja arribarà el moment…

Uns petits apèndixs, inútils i molestos, brostaven del seu cos de paràsit, producte, sens dubte, de l’abundància d’aliments; la feblesa o el dolor, el paràsit ho ignorava, obligaven l’hoste a sobrealimentar-se per poder sobreviure, i era ell qui n’extreia tots els beneficis. Enfonsava la seva trompa insidiosa al cos de la seva víctima. Com una agulla maligna en foradava les entranyes sense compassió.

Xuclava i xuclava i xuclava, cada cop més, amb més fúria. Com més a prop de l’expulsió se sabia, més gran i inacabable era la seva fam.

* * *

Les darreres setmanes de vida del paràsit es pot dir que ja les va fer en cos de vampir. Les seves habilitats de succió s’havien perfeccionat de tal manera que l’hoste jeia emmalaltit al llit, sense poder gairebé ni moure’s. No hi ha cura, només esperar, esperar, repetien impassibles els exterminadors: podria ser perillós intentar extirpar-lo abans d’hora; esperar, esperar… Ja no faltava gaire.

Fins al darrer dia, el vampir va continuar absorbint frenèticament les últimes gotes de vida que l’hoste li podia oferir.

* * *

L’expulsió no va ser tan dolorosa com havia temut, els exterminadors gairebé es limitaren a mirar-s’ho,  sense gosar intervenir-hi; només unes forces titàniques que l’escopien enfora, això sí, però no va ser gaire dolorosa. La pitjor part va venir després: el desconcert, la llum, el fred, la solitud; la cruel i venjativa amputació de la trompa. I, sobretot, les cares dels exterminadors, somrients, satisfets, de bata blanca. I la mirada de la seva víctima, lliure per fi de neguits i turments, que reia, i plorava, i deia és un nen, és un nen…

Oriol Magrinyà

Fuente: Núvol

Read Full Post »

Read Full Post »

The Mobile Photo Awards were founded to promote and harness the global phenomenon of mobile, or cell-phone, photography and art.  The awards are committed to presenting the art-form in galleries and exhibits.

The MPAs are modeled after the International Photography Awards with multiple categories, notable judges and the goal of bringing exposure to the artists and the medium. We feel the IPA is the gold-standard of photography competitions and therefore we follow their lead in many ways.

We have a simple fee of $20 for three images and $30 for five images with every image allowed to enter three categories. The entry fees for the Mobile Photo Awards are used to offset the costs of prizes, prints, framing, display, shipping, infrastructure, and a three city gallery tour. We believe our fees are quite reasonable and well in line with open gallery calls for events with far less exposure and benefits.

The short-term goal of the Mobile Photo Awards is to celebrate the medium of mobile photography, the artists, the developers who create the applications and, of course, the beauty of the images. We believe that in order to bring the pictures into the public eye the medium must move beyond online photo sharing. While we are huge proponents of the online photo community we also feel that sometimes the images must be tactile, printed and framed, viewed on walls in a public space, and treated with the public respect accorded other art-forms. In order to achieve this goal, we have founded the Mobile Photo Awards in the hopes that the very best artists and images will be discovered in this manner.

The long-term goal of the Mobile Photo Awards is to continue hosting the annual awards, promote and produce gallery shows, and help raise the level public respect for our medium. We also aim to help educate and inform the art world that these images are remarkable and the tool used to create them is ultimately not as important as the images themselves.

In other words, we believe that mobile photography is no different than what some refer to as “real” photography. Mobile Photography *is* real photography. It’s also a unique art form practiced by millions, a growing global eco-system of artists and app developers, many of whom have created extraordinary images and applications and deserve more attention than can be provided by Instagram hearts or Flickr Favorites.

So, welcome to the first annual Mobile Photo Awards! This is only the beginning. In addition to the touring exhibit of winners, we have plenty of future events planned. Stay tuned!

We sincerely hope you will join us in our vision to expand the horizons of mobile photography and art.

Please get in touch with us if you have any questions – we love to hear from you.

Good luck with your entries!

All the best,

Daniel Berman
Founder of the Mobile Photo Awards.

Más información

En su web.

Read Full Post »

Fuente: Pinzellades al món

Read Full Post »

Catrin Welz-Stein (blog, portfolioportfolio) és una dissenyadora alemanya que viu a Malàisia. En les seues il·lustracions fa una barreja molt interessant i particular de fotografies vintage, pintures clàssiques, i il·lustracions digitals. S’inspira principalment dels contes de fades, del surrealisme i del folklore medieval. En la majoria de les seues il·lustracions la dona és la protagonista. Els resultats són molt bonics, inquietants, suggeridors. Realisme màgic, somnis fets art.

Fuente: Pinzellades al món

Read Full Post »

Read Full Post »

Older Posts »