Feeds:
Entradas
Comentarios

Archive for the ‘Marionetas’ Category

A tall d’anunci previ a l’exposició dedicada a l’obra de Mariona Masgrau (1949-2007) que el TOPIC de Tolosa està a punt d’inaugurar el dissabte 6 d’octubre de 2012, publiquem aquest text de Mariona Masgrau sorgit d’entre vells papers, i que resumeix la seva peculiar manera d’entendre les titelles i d’afrontar la creació. Un text escrit entre 2006-2007 que li va servir de base per a l’últim espectacle-conferència en què explicava al públic la seva manera de viure i entendre el teatre de marionetes.

Mariona MasgrauMariona Masgrau. Foto Isa Albareda.


La Creació

Us parlaré des d’una pràctica continuada de 30 anys de titellaire, en totes les seves múltiples variants i especialitats, des del titella de fil, el titella de guant i el teatre d’ombres, des del bolo més cutre fins a la participació en festivals d’un alt nivell artístic.

Mariona MasgrauMariona Masgrau i Marta Serrahima, de bolos amb el cotxe de Pepe Otal.

Mirant cap enrere en la meva feina, veig dues línies de creació. Una racional, és a dir, tinc un text amb un principi i un final i jo construeixo uns titelles més o menys realistes adequats al text i, junt amb el treball d’un escenògraf, d’un director i d’un músic, s’acaba el producte amb més o menys encert.

Mariona MasgrauCara de ceràmica, marioneta de Mariona Masgrau. Foto TOPIC.

I tinc una altra línia intuïtiva, en la qual el punt de partida no és un necessàriament un text, pot ser una imatge, una situació, una música, un pensament, una pregunta, un estat d’ànim …, i es comença aquí al taller, treballant amb les mans, les mans m’obren la imaginació a uns terrenys que la ment sola no hi sap entrar.

Mariona y ConstantinaMariona i Constantina

Obrint per dalt la ment i per baix la intel·ligència del cos, es desplega a poc a poc, molt a poc a poc, un producte, poc producte, únic al “mercat”, i que quan finalment es presenta al públic, perquè s’ha de presentar alguna vegada (per a mi mai està acabat), no saps què has fet. Aquest tipus d’espectacle més que un altre exigeix ​​al públic obrir no només la seva ment sinó també la seva imaginació creativa.

Mariona MasgrauMariona al taller. Foto Anastasi Rinos.

La manera que jo he trobat per parlar amb mi mateixa i amb el que m’envolta, ha estat utilitzar una còpia, un titella que em representi.

Construir titelles és utilitzar les mans per recrear figures que s’assemblen a les persones, als animals, a les plantes, o als mateixos objectes que volem copiar. És projectar sobre la matèria la imatge que tenim de nosaltres mateixos i dels altres.

Mariona MasgrauMalic, marioneta de Mariona Masgrau de 1977. Foto TOPIC


El que realment sedueix en una representació de titelles és que ens obliga a allunyar-nos del realisme.

En un espectacle de titelles, res és veritable. Ni la mida dels personatges (de vegades no es veu el cos sencer) ni els materials de què estan fets: cartró, tela, fusta …, sense voler dissimular, ni els moviment que fan ni la immobilitat dels seus trets, de la seva mirada…

Mariona MasgrauMariona Masgrau i Eugenio Navarro actuant al carrer el 1977

La paradoxa del titella és que, tot i disposar de menys mitjans que l’actor, té la capacitat d’expressar més la vida perquè no en té. De les seves limitacions per reproduir la vida és d’on treu el poder per evocar-la.

Els titelles no figuren que són, els titelles són.

Els titelles, a diferència dels actors, no representen un personatge, són el personatge.

El llenguatge dels titelles és simple i directe, i necessita de l’espectador una participació activa.

Mariona MasgrauMariona Masgrau amb Pepe Otal de bolo

Els titelles expressen les grans línies essencials de la vida i permet a l’espectador adornar-les al seu gust.

El titella proposa una arquitectura sòlida i cada un dels espectadors la decora segons la seva fantasia.

La representació de titelles exigeix ​​dels espectadors un poder creador: l’espectador ha de capturar l’espectacle i acabar de donar-li forma.

Mariona MasgrauMariona amb Toni Rumbau, Ariel Bufano, Guadalupe Tempestini i altres amics al Festival de Hydra, Gràcia. Foto de Eugenio Navarro. Setembre 1988.

La imaginació és el factor indispensable i essencial en el teatre de titelles: es treballa d’imaginació a imaginació.

El titellaire posa la seva inventiva al servei de l’espectacle. L’espectador posa la seva imaginació en rebre l’espectacle. De dues imaginacions sorgeix una tercera realitat imaginada a semblança del món individual de cada espectador.

Mariona MasgrauPintura de Mariona Masgrau

El teatre de titelles: un llenguatge de trobada.

El titella es troba entre l’espectador i l’actor-manipulador. El titellaire projecta a la figura de fusta, de cartró o de qualsevol altre material, el que ell vol ser i el converteix en un personatge independent. El públic veu a l’escenari una figura que no és més que un tros de fusta o de tela dotat de vida: la que el manipulador li ha donat a través de la veu, els gestos, el moviment …, i el públic, en acceptar aquell tros de fusta com un ésser viu, projecta també al titella les seves pors, ràbies, simpaties, tristeses …, acabant de donar-li vida. És a dir, el titella viu gràcies a la doble projecció, la del públic i la del manipulador. L’escenografia, el text i la música completen el cicle: es crea un acte teatral, una nova realitat, que provoca en els assistents una energia i una consciència col·lectiva que uneix a tot el món.

Mariona MasgrauPintura de Mariona Masgrau

Mariona Masgrau (1949-2007) va ser membre fundadora de la companyia La Fanfarra (1976) i del Teatre Malic de Barcelona (1984-2002). Autora de totes les marionetes de la compañlía en la seva primera etapa, va iniciar el 1995 una carrera de titellaire solista amb els espectacles “Mangalena” (1995), “Constantina. Escolta’m amb els ulls “(1996),” Sophia “(1998),” La Capsa de Joguines “(2001),” De tant que t’estimo “(2002) i “El despertar de les passions “(2004). La seva obra sencera es troba al Museu del TOPIC de Tolosa. En els seus últims anys de vida, també es va dedicar a la pintura.

Fuente: Putxinel·li

Read Full Post »

Qué

Es tracta d’una sofisticada peça de teatre de titelles basada en la tragèdia grega Èdip Rei.

En algun lloc dels afores de Tebes, un Èdip amb túnica vermella es passeja per una petita secció de desert, de 0,5 x 0,5 m2. Pocs minuts abans, s’havia escapat d’una tempesta de neu de poliestirè, elevant-se fent bicicleta amb les cames, frenèticament. Ara sembla atrapat de nou. “No sé si estic fugint o buscant …”, tuiteja en el que sembla una versió russa de Twitter, “… però la predicció m’empeny cap endavant”. Se sent el so d’un helicòpter i es veuen els llum que fa a sobre el cap. ¿Ve per salvar-lo o l’està perseguint? Èdip juga sobre segur i s’escapa amb globus aerostàtic.

Això és una part del tot de Divisions, una peça divertida que atén l’ambigüitat de les perspectives múltiples, en la qual interactuen el simple i el complex, el tradicional i el modern. És el producte d’una trobada creativa entre artistes de disciplines diverses, inclosos els titellaires Maria del Mar Grañena i Joan Pascual Ros, el músic d’electrònica Paul Rose i la directora teatral Beatriz Liebe. Són membres de l’Associació Cultural Tuvalú, un grup amb seu a Barcelona que explora noves possibilitats de les arts escèniques, inclòs l’ús de tècniques pròpies del teatre de titelles.

La idea de “narrar una tragèdia clàssica grega amb un titella de mà futurista, a través de sons i imatges”, diu Liebe, “va sorgir d’un taller impartit per l’icònic Philippe Genty en què va participar Maria del Mar Grañena”. Així va començar a treballar en Divisions, en estreta col·laboració amb Liebe i els altres membres de Tuvalú, durant un període de 18 mesos.

La història de Sòfocles d’Èdip Rei, escrita al segle 5 aC, comença amb una terrible plaga que devasta Tebes. Després de visitar un oracle, el rei Èdip descobreix que ja ha caigut en desgràcia i està complint una terrible profecia amb l’acte mateix de fugir-ne: assassinar el seu pare i casar-se amb la seva mare. Al final, es traurà la vista amb l’agulla del vestit de la seva mare. Els detalls narratius d’aquesta sagnant obra mestra no són tan importants en la versió de Tuvalú, que en fa una “lectura atmosfèrica”. L’obra també recull, al final, unes paraules en off del dramaturg xilè contemporani Andrés Kalawski. “La manera que té (Kalawski) de transmetre imatges, el seu sentit de l’humor i el domini de la ironia …”, van ser fonts d’inspiració, diu Liebe, encara que subratlla que Divisions “és fonamentalment una peça sonora i visual”. La imatgeria del director de teatre canadenc Robert Lepage i del coreògraf francès Philippe Decouflé també van ser influències importants.

Mentre que en muntatges anteriors de Tuvalú, com Agnus lupus (2007) o Mon amour (2008), els titelles representaven papers petits, el titella Èdip és el protagonista de Divisions. El castellet, de 2,5 m d’alt x 1,80 m d’ample, és una paret feta de panells que es poden treure i posar que amaguen petites habitacions de 0,5 m de profunditat. “Es basa en l’estètica dels videojocs o els jocs de petit format”, diu Liebe. Cada “nivell” té una atmosfera diferent, creada fent un ús meticulós de la il·luminació, el sons i les textures.

Divisions – La plagaL’art dels titelles, tant per la bona manipulació com per la metàfora, és fonamental en aquesta peça. Des del principi, Èdip està condemnat al fracàs, juga al joc del penjat amb el seu propi nom per acabar guanyant, com a únic premi de consolació, un parell de cames articulades i un vestit de rei per incitar-lo a començar la seva recerca desventurada.

També s’hi explora la relació entre titella i titellaire. De vegades, el titellaire juga a ser la mà de Déu que salva de la ruïna un Èdip indefens davant una condemna imminent, encara que el titella també té el seu poder gràcies a una petita càmera de vídeo que porta al cap. “Ens permet captar el que veu el titella en temps real, processar-ho i projectar-ho”, diu Liebe. “El públic té la perspectiva del ninot.”

Divisions aborda temes intemporals com el destí i el lliure albir o la recerca de la identitat i la felicitat, tots ells de ressonàncies contemporànies immediates. L’ús de tècniques teatrals modernes, la tecnologia i l’èmfasi en les imatges en viu i la música, diu Liebe “fa que, d’alguna manera, cada funció sigui única”.

Fuente: putxinel·li

Dirección: Associació Cultural TUVALÚ

Cuándo

El sábado 16 de Junio de 2012, a las 21:00h.

Dónde

El Taller de Marionetas de Pepe Otal (Barcelona).

Read Full Post »

Qué

Obra de teatro irónica del dramaturgo petersburgués Sergey Nosov en el que participan un actor y ocho muñecas, participantes independientes con los mismos derechos que el actor.

Junto con sus propias creaciones de madera, nuestro héroe de la historia, bombero auxiliar, vivirá una noche feliz, en que ocurrirán algunos milagros. Pero lo principal es que detrás de todo esto se oculta un Misterio…

Dirección: Karén Nersisyan
Escenografía: Larisa Lomakina
Actor y autor de las muñecas: Arseniy Kovalskiy

Cuándo

El sábado 9 de Junio de 2012, a las 22:00h.

Dónde

En el Taller de Marionetas de Pepe Otal (Barcelona).

Más información

En la web de la Agencia del Juego Creativo de Arseniy Kovalskiy “TOY studio” y La Sociedad de Moscú Teatral “Teatro Viejo”.

Mi opinión

Arseniy hace una interpretación magnífica logrando mantener en todo momento la intensidad de la obra, un largo y oscuro monólogo, hasta su resolución.

El texto muy bueno, original y elaborado, salvo por el final, que me resultó un tanto abrupto.

Read Full Post »

Qué

Se trata del nuevo espectáculo del Centre de Titelles de Lleida. La historia es una adaptación del cuento de Rudyard Kipling, que nos habla de valores como la curiosidad y el afán por saber más, las diferencias, los sentimientos, las alegrías y los miedos.

El protagonista de esta historia es un pequeño elefante, tan curioso, que se pasa todo el santo día haciendo preguntas. Un día, se empeña en saber que come el cocodrilo. Como su madre no se lo sabe decir, y tampoco hay cocodrilos en el territorio de la manada, él opta por emprender solo un largo y peligroso camino: el que lleva hacia el río Limpopo donde, según dicen, vive el cocodrilo. Y marcha decidido a averiguarlo por sí mismo. Por el camino, descubrirá otras tierras y otros animales de naturalezas y talantes muy diversos. En su viaje conocerá sus alegrías, preocupaciones y también sus temores. Finalmente, el Petit Elefant logrará encontrarse cara a cara con el cocodrilo, pero entonces… se puede decir que le irá, de muy poco, ¡no poder contarlo!.

El Petit Elefant es una simpática fábula, con toques de humor, de ternura y, en algún momento, con un poco de dramatismo, que evoca el innato deseo de los niños de descubrir, explorar, aprender… y, sin embargo, el de crecer.

Es un montaje con unos protagonistas de artificio: los títeres. Un espectáculo de narrativa sencilla, construida a partir de una ágil sucesión de situaciones, personajes y canciones. Una experiencia idónea para compartirla, disfrutarla y para reflexionar, juntos, pequeños y mayores.

FICHA ARTÍSTICA
Actrices manipuladoras: Clara Olmo, Ingrid Teixidó, Marta Rosell
Música: Bernat Vallvé
Técnico: Xavier Iglesias
Producción: Centre de Titelles de Lleida
Manager: Julieta Agustí, Oriol Ferre

Cuándo

El domingo 19 de Febrero de 2012, a las 12:00h.

Dónde

Teatre Tantarantana (Barcelona).

Read Full Post »

Qué

Espectáculo de teatro de figuras que mezcla el lenguaje del mimo con el teatro de objetos sin palabras, en un pequeño formato y para todos los públicos a partir de los 5 años.

Está compuesto por 5 pequeñas historias en clave poética y humorística a la vez pero que no tienen conexión entre sí.

Las marionetas están construidas con simples objetos como globos, bolsas plásticas y pelotas de ping pong intervenidos con partes del cuerpo del manipulador.

Actúa: Roberto White

Cuándo

Viernes 17 de Febrero de 2012, a las 21:00h.

Dónde

Casa-Taller de Marionetas de Pepe Otal (Barcelona).

Read Full Post »

Pepe Otal

Un gran maestro que no he tenido la suerte de conocer y una de mis escuelas/talleres de marionetas preferidas 🙂

Read Full Post »

Qué

Prenent com a punt de partida un casament que acabarà essent una tragèdia, es barregen escenes, poemes,  monòlegs, titelles i cançons de diferents obres de  Federico  Garcia Lorca. És un casament on els personatges lorquians conviuen amb el seu autor. Al  principi de l´obra es fa que el públic formi part dels convidats a aquest casament i se´ls serveix vi, rosquilles, pestiños. I al final, desprès de la tragèdia lorquiana, es fa participar al públic cantant i ballant aquestes cançons tan lorquianes i tan flamenques. En aquesta obra conviuen i es barregen diferents disciplines arribant a la seva màxima expressió: teatre, dansa, música en directe, cançons, titelles.

Amb Aina de Cos, Amaya Minguez, Angel Galán, Blanca Martínez, Carla Otero, Carmen Flores, Cristina Gámiz, Eduardo Telletxea, Emilia Ruiz, Isaias Antolin, Josep Antoni Lej, Jordi Durán, Laura Alejandro, Manuela Nieto, Marc Guirado (guitarra), Maribel Ibarz, Mercè Espelleta, Neus Suñé, Oscar Bosch, Paola Gadea, Pedro Herreros, Pep Duran, Raquel Ezpeleta, Roberto  Serrano (cajón), Sonia Sobrino, Susana Bas, Jorge-Yamam Serrano, Yoeri de Bruyn.

Direcció: Blanca Martínez, Susana Bas, Jorge-Yamam Serrano

Cuándo

El jueves 14 de Julio de 2011, a las 22:00h.

Dónde

En el espacio nunArt de Barcelona.

Más información

En el anuncio de nunArt.

Read Full Post »

Qué

Espectáculo de marionetas realizado por la compañia Plum Teatre.

Más info en http://plumteatrecyrano.blogspot.com/ y en http://www.europapress.es/catalunya/noticia-mostra-teatre-barcelona-v20-acoge-40-companias-intentan-triunfar-artes-escenicas-20110504192403.html

Sinopsis

Roxanne està retirada en un convent, té 95 anys i problemes d’alzheimer.
Sola, en un calaix, troba una vella carta d’amor, la llegeix a la llum d’una espelma i recorda…
Però la seva memòria és un espiral de moments, objectes, colors, olors que van i venen com si fossin reals.
Acompanyada d’una monja cuidadora, Roxanne es passejarà per la seva memòria fent-nos-la reviure com si fos el moment present.
A través del mirall, els records s’aniran amuntegant un damunt l’altre.
El laberint de la memòria de vegades ens descobreix coses que ni tan sols nosaltres sabíem.

Cuando

Esta noche, a las 21:00.

Dónde

En el Teatre del Raval de Barcelona.

Read Full Post »

El Pueblo Español se llena de la magia, la creatividad y la diversión de los títeres. Más de una docena de compañías de todo el mundo participarán en esta segunda edición del TOT, Festival de Títeres y Teatro de Objetos de Barcelona que se celebra en el Pueblo Español y que coincide con el Día Internacional del Títere, el 20 de marzo.

Irán e Israel, dos países con tradición en el mundo del títere, serán dos de los platos fuertes de la presente edición, con el estreno del espectáculo The Earth and the Universe (Zahra Khiali, Irán) y A touch of light ([The Train Theatre, Israel]).

Además, el TOT Noche propone una selección de cortometrajes de Ficción-Terror (a cargo de Mecal) y otra de Ficción-Música (a cargo de Animac), aparte de un espectáculo musical a cargo de los Hip Hop Things y los Jam Puppets Session.

Como novedad, en esta edición nace el TOT Off, un programa de espectáculos de calle a cargo de compañías emergentes que llenarán varios rincones del Pueblo Español. El Pueblo Español se llena de la magia, la creatividad y la diversión de los títeresMás de una docena de compañías de todo el mundo participarán en esta segunda edición del TOT, Festival de Títeres y Teatro de Objetos de Barcelona que se celebra en el Pueblo Español y que coincide con el Día Internacional del Títere, el 20 de marzo.

Irán e Israel, dos países con tradición en el mundo del títere, serán dos de los platos fuertes de la presente edición, con el estreno del espectáculo The Earth and the Universe (Zahra Khiali, Irán) y A touch of light ([The Train Theatre, Israel).

Además, el TOT Noche propone una selección de cortometrajes de Ficción-Terror (a cargo de Mecal) y otra de Ficción-Música (a cargo de Animac), aparte de un espectáculo musical a cargo de los Hip Hop Things y los Jam Puppets Session.

Como novedad, en esta edición nace el TOT Off, un programa de espectáculos de calle a cargo de compañías emergentes que llenarán varios rincones del Pueblo Español.

Fuente:  Ayuntamiento de Barcelona

Más info

Rutas de Polichinela, Experpentoexperiencias NN, Artez blai, La Vanguardia.

Read Full Post »