Feeds:
Entradas
Comentarios

Archive for the ‘Performance’ Category

Qué

Es tracta d’una sofisticada peça de teatre de titelles basada en la tragèdia grega Èdip Rei.

En algun lloc dels afores de Tebes, un Èdip amb túnica vermella es passeja per una petita secció de desert, de 0,5 x 0,5 m2. Pocs minuts abans, s’havia escapat d’una tempesta de neu de poliestirè, elevant-se fent bicicleta amb les cames, frenèticament. Ara sembla atrapat de nou. “No sé si estic fugint o buscant …”, tuiteja en el que sembla una versió russa de Twitter, “… però la predicció m’empeny cap endavant”. Se sent el so d’un helicòpter i es veuen els llum que fa a sobre el cap. ¿Ve per salvar-lo o l’està perseguint? Èdip juga sobre segur i s’escapa amb globus aerostàtic.

Això és una part del tot de Divisions, una peça divertida que atén l’ambigüitat de les perspectives múltiples, en la qual interactuen el simple i el complex, el tradicional i el modern. És el producte d’una trobada creativa entre artistes de disciplines diverses, inclosos els titellaires Maria del Mar Grañena i Joan Pascual Ros, el músic d’electrònica Paul Rose i la directora teatral Beatriz Liebe. Són membres de l’Associació Cultural Tuvalú, un grup amb seu a Barcelona que explora noves possibilitats de les arts escèniques, inclòs l’ús de tècniques pròpies del teatre de titelles.

La idea de “narrar una tragèdia clàssica grega amb un titella de mà futurista, a través de sons i imatges”, diu Liebe, “va sorgir d’un taller impartit per l’icònic Philippe Genty en què va participar Maria del Mar Grañena”. Així va començar a treballar en Divisions, en estreta col·laboració amb Liebe i els altres membres de Tuvalú, durant un període de 18 mesos.

La història de Sòfocles d’Èdip Rei, escrita al segle 5 aC, comença amb una terrible plaga que devasta Tebes. Després de visitar un oracle, el rei Èdip descobreix que ja ha caigut en desgràcia i està complint una terrible profecia amb l’acte mateix de fugir-ne: assassinar el seu pare i casar-se amb la seva mare. Al final, es traurà la vista amb l’agulla del vestit de la seva mare. Els detalls narratius d’aquesta sagnant obra mestra no són tan importants en la versió de Tuvalú, que en fa una “lectura atmosfèrica”. L’obra també recull, al final, unes paraules en off del dramaturg xilè contemporani Andrés Kalawski. “La manera que té (Kalawski) de transmetre imatges, el seu sentit de l’humor i el domini de la ironia …”, van ser fonts d’inspiració, diu Liebe, encara que subratlla que Divisions “és fonamentalment una peça sonora i visual”. La imatgeria del director de teatre canadenc Robert Lepage i del coreògraf francès Philippe Decouflé també van ser influències importants.

Mentre que en muntatges anteriors de Tuvalú, com Agnus lupus (2007) o Mon amour (2008), els titelles representaven papers petits, el titella Èdip és el protagonista de Divisions. El castellet, de 2,5 m d’alt x 1,80 m d’ample, és una paret feta de panells que es poden treure i posar que amaguen petites habitacions de 0,5 m de profunditat. “Es basa en l’estètica dels videojocs o els jocs de petit format”, diu Liebe. Cada “nivell” té una atmosfera diferent, creada fent un ús meticulós de la il·luminació, el sons i les textures.

Divisions – La plagaL’art dels titelles, tant per la bona manipulació com per la metàfora, és fonamental en aquesta peça. Des del principi, Èdip està condemnat al fracàs, juga al joc del penjat amb el seu propi nom per acabar guanyant, com a únic premi de consolació, un parell de cames articulades i un vestit de rei per incitar-lo a començar la seva recerca desventurada.

També s’hi explora la relació entre titella i titellaire. De vegades, el titellaire juga a ser la mà de Déu que salva de la ruïna un Èdip indefens davant una condemna imminent, encara que el titella també té el seu poder gràcies a una petita càmera de vídeo que porta al cap. “Ens permet captar el que veu el titella en temps real, processar-ho i projectar-ho”, diu Liebe. “El públic té la perspectiva del ninot.”

Divisions aborda temes intemporals com el destí i el lliure albir o la recerca de la identitat i la felicitat, tots ells de ressonàncies contemporànies immediates. L’ús de tècniques teatrals modernes, la tecnologia i l’èmfasi en les imatges en viu i la música, diu Liebe “fa que, d’alguna manera, cada funció sigui única”.

Fuente: putxinel·li

Dirección: Associació Cultural TUVALÚ

Cuándo

El sábado 16 de Junio de 2012, a las 21:00h.

Dónde

El Taller de Marionetas de Pepe Otal (Barcelona).

Read Full Post »

Qué

“In heaven” es un monólogo de danza-teatro-performance en que la palabra, la imagen y la danza son vehículos que nos llevan a un mundo personal y a la vez universal, un enfrentamiento con la soledad del creador y del ser humano ante la mirada del mundo-público.

Cortés, creador con una trayectoria prolífica y contundente, apuesta una vez más por un espectáculo que remueve conciencias y promueve reflexiones.

Cuándo

El viernes 10 de Marzo de 2012, a las 21:00h.

Dónde

SAT! (Barcelona)

Read Full Post »

La brillante Inga Sawicka es capaz de teatralizar el tango y de enfrentarse al mismo sin otra herramienta que su propio ser.

Fuente: Tango en Barcelona

Read Full Post »

Qué

YO, SOLA es una biografía escénica contada en primera persona, desde donde el performance asume su estado civil como  punto de partida y propone una experiencia real, ficcional, terapéutica, divertida, ágil, dramática y grotesca.

YO, SOLA expone un drama de la realidad tan contemporáneo como es la soledad y las relaciones idealizadas en la institución de la pareja. Indaga sobre  la dificultad de satisfacer una necesidad tan universal y atemporal como es encontrar a ese otro que hace posible que dejemos de estar solos.

YO, SOLA es Verónica que está planeando someterse a una experiencia terapéutica alternativa –Terapia Disney–  desde donde se dispone a boicotear una serie de cuentos infantiles clásicos, los cuales intervenidos por su propia experiencia le permitirán ironizar y desenmascarar a aquellos personajes que como Wendy Pan, Blancanieves o su Madrastra suponen un modelo de mujer que insiste en conservar un imaginario ya desactualizado sobre como descubrir al príncipe azul y la pareja perfecta.

Fuente: playon

Cuándo

Los sábados 3, 10 y 17 de Diciembre de 2011, a las 20:00h.

Dónde

En Porta 4 (Barcelona).

Más info

Sitio web de la obra.

Read Full Post »

Se trata de la muestra que anualmente organiza el colectivo de creadoras escénicas, PROYECTO VACA (www.projectevaca.com), que se llevará a cabo entre el 5 y el 30 de noviembre en diferentes espacios de la ciudad de Barcelona como el Refugio antiaéreo 307, el Espai Bonnemaison (la Cuina y la Sala), Freedonia, Inusual Project, El Cafè de les Delícies… Y este año ¡las “vacas” van al matadero! ya que también pondrán las pezuñas en el Teatre de l’Escorxador de Lleida.

NOVEMBRE VACA es una muestra de diversas actividades, productos de la creación multidisciplinar y el mestizaje artístico. Un punto de referencia para hacer un encuentro entre las “Vacas” y el público.

Toda la programación y mas info en: www.projectevaca.com

Fuente: playon

Read Full Post »